No-res

Arribariem a ser alguna cosa. I qui diu alguna cosa tambe diu algu, tot i que ningu no ho deia en veu alta. Tampoc en veu baixa. Era una cosa que notaves en l'aire, o en el temps, o a la tanca que circumda l'escola, o als nostres coixins o als ossets de peluix que, injustament, despres de servir-nos fidelment durant anys, acaben acumulant pols, reclosos a les golfes o al soterrani . Un dia aparentment qualsevol, Pierre-Anthon s'aixeca de la seva cadira a l'aula, anuncia a mestre i companys que no hi ha res que tingui sentit i se'n va per no tornar-hi mes. Els seus companys emprendran la missio de convencer-lo que si, que hi ha coses que importen, i comencara a produir-se un joc que te tots els numeros de tornar-se macabre. Un llibre titllat de valent i brutal (Die Zeit), inoblidable i etern (Biblioteques de Barcelona), explosiu (Publico), impressionant (Politiken)... Considerat llibre de l'any a Dinamarca, Alemanya, Noruega i Franca, censurat per alguns i aplaudit per molts mes. Aquesta edicio, revisada, commemora el vint-i-cinque aniversari de la seva publicacio.