La lladre de fruita

L'Alexia o l'Aleksija, fins i tot alguna vegada l'Alicia, a qui tothom anomena la lladre de fruita , es a punt d'emprendre una expedicio en solitari per la Picardia francesa a la recerca de la seva mare. Abans de marxar, el seu pare, amb qui esmorza en un restaurant parisenc, li dona uns quants consells pel viatge. Amb tot, el relat no comenca amb l'Alexia, sino amb la figura del narrador, el qual, per donar fe de les experiencies, els descobriments i les aventures d'aquesta dona viatgera, marxa un dia d'agost des de la badia de ningu, un espai fictici d'una narracio anterior de Peter Handke. Som davant un Peter Handke en estat pur, davant la seva ultima epopeia , segons l'ha definida ell mateix. La protagonista torna a ser una dona, pero aquesta vegada no es tracta d'una dona esquerrana , ni d'una visionaria, com la de Pels pobles, sino de la filla de la banquera de La perdua de la imatge, a qui retrobem quinze anys despres de la seva travessa per la Serra de Gredos. La lladre de fruita relata tres dies de la vida de l'Alexia, tres dies de trajecte que son tambe tres dies de viatge iniciatic, de descobriment interior, de gran viatge als origens: una ambicio essencial i constant en l'obra i en la vida de Handke. Durant la seva travessa introspectiva, l'Alexia experimenta la bellesa del paisatge, coneix l'amistat, la soledat..., sense oblidar les al*lusions als conflictes i a la deshumanitzacio de la societat contemporania. Tot, per mitja d'escenes contingudes, d'encontres breus, en la linia de Cami de Damasc d'August Strindberg, pero tambe de monolegs ludics i patetics i d'observacions il*luminadores, de vegades sorprenents, que mostren la sensibilitat enorme d'aquest autor a l'hora de descobrir, amb un estil autentic i inimitable, la llavor del transcendent en allo que es aparentment banal.