Terra aspra

Tenia gairebé vint anys i m''havien enganxat robant, fumant i bevent un munt de vegades. L''última havia estat presentar-me borratxo a un examen. Em pensava que a tothom li semblaria que ja no venia d''aquí, però em vaig equivocar.  Per una vegada, el pare i la mare es van posar d''acord i van anar a l''una: em van fotre fora de totes dues cases. Ho havien planificat tot al detall: no tan sols m''havien buscat feina, sinó que també m''havien trobat habitació... Els desgraciats m''enviaven a Terra Aspra, un planeta minúscul i intranscendent,  perdut en una cantonada bruta de l''univers. Hi aniria amb el meu tiet, un tarat que es dedicava a muntar negocis sense futur. En fi... deu ser ben bonic, això de ser pare i enviar el teu fill a milers de quilòmetres lluny de tu.