L'ofensiva contra belchite

Nascut el 1893 a la ciutat que, un lustre abans, havia estat seu de l''Exposició Universal, Lluís Capdevila i Vilallonga va viure en primera persona l''època daurada de la bohèmia barcelonina. Després d''un autoimposat exili parisenc, el jove literat va tornar a casa per entregar-se a una existència plena d''excessos: "Vivíem el present. Ni l''ahir ni el demà no havien estat fets per a nosaltres" Amb l''arribada de la República, moment en el qual, l''antic bohemi, reconvertit en periodista d''èxit, va rebre l''encàrrec de dirigir La Humanitat, diari afí a Esquerra Republicana del qual va estar al capdavant fins que la publicació va quedar suspesa després dels fets del 6 d''octubre de 1934. Això no va suposar un impediment per a Capdevila, que va seguir vinculat al mitjà fins a la caiguda total de règim democràtic. Poc després de l''inici del conflicte, Capdevila va decidir allistar-se com a combatent, ho va fer "per fàstic i per indignitat de la rereguarda, no pas per heroïcitat". D''aquesta convulsa faceta de la seva vida, la que el va dur al front d''Aragó, neix el llibre que us disposeu a llegir, que és un recull de cròniques escrites des de la primera línia de foc i publicades a La Humanitat l''any 1937.