La terra s''ho porta / No han donat la llum, encara

La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L''home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D''aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se''ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.«La Quimeta toca l''ase i pensa que l''única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s''accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».El retorn a la ficció d''una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra.