La pluja als llavis

Una ombra, un nuvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Despres, el va veure. Era un noi envoltat d'una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la ma. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, pero no podia moure's. Sentia una atraccio estranya en els ulls d'aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava anima endins. Un tremolor li va recorrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va comencar a ploure rabiosament.