Com a complement del seu llibre Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja , Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratories des de la resta de la peninsula durant la segona meitat del segle XX, una cuina nomada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta. Una cuina que reivindica els origens, la identitat i alhora la integracio. Bueno analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari catala i quan de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana. Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiografics en aquest recorregut: dels seus origens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funcio social dels restaurants... Xoricets, entrepa de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els dits.