Els set deus de la fortuna

Durant la primera temporada, la Noelia Arrotea ha afrontat sense embuts alguns dels temes mes controvertits del pais: poder economic i politic, mitjans de comunicacio, institucions culturals, corrupcio, immigracio i identitats. Sempre des del Born, entre la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons, la PsiBorn ha retratat la Barcelona actual amb ironia, documentacio i mala llet. Amb el cas #11 s'obre la segona temporada: entren en joc una fundacio vinculada a la DGAIA, la CCMA i nous actors politics i empresarials. Canvien les regles, apareixen nous personatges, es tensiona la relacio amb en Sensat i la Dra. Arrotea interve en afers internacionals, amb Barcelona un cop mes com a protagonista. Pablo Odell, editor Van convertir el progres en decorat i la justicia social en coartada. El socialisme de govern no va trair els seus ideals: els va utilitzar. Durant decades han ocupat l'Estat com qui hereta una finca: col locant els seus, repartint favors, comprant silencis i confonent partit, poder i patrimoni. La corrupcio no hi apareix com una desviacio, sino com una manera d'administrar la lleialtat. Aquest primer cas de la segona temporada entra al nucli d'un sistema que es proclama moralment superior mentre opera amb la mateixa vella logica: impunitat, opacitat i memoria curta. Quan la bandera tapa la caixa forta, la democracia nomes es escenografia. Algu ha de trencar el decorat.