Contra la nostàlgia

«Ha mort la mare. La tinta és blava. Feia tant temps que no escrivia a mà que havia oblidat la meva lletra.»Així arrenca aquesta singular novel·la que pren cos i s''escriu durant el trajecte que la Meri fa entre la ciutat de Syracuse (Nova York), on és professora universitària, i Sabadell. Fa quaranta anys que ha viscut lluny de casa i de la família: la mare, ara morta, i les seves dues germanes. Durant dècades s''ha mantingut al marge de records i lligams, però la mort sembla haver atiat dins seu la veu de la mare i, alhora, múltiples ressons: els jocs infantils amb les germanes, els seus anys d''estudiant a Londres, les cicatrius inesborrables que li ha deixat la vida… Narrar és l''única opció que té la Meri per conviure amb les veus i per controlar el temps. En el seu debut, Maria Canelles ha trenat una novel·la que dibuixa una vida marcada per les traïcions i les absències: «Mai he sentit nostàlgia. No sabria on tornar.»