Pare nostre

''Quan preguem, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu regne, la seva voluntat, i després supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que és nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills; el perdó, que Déu ens dóna segons nosaltres siguem capaços de perdonar, i sense el qual no som germans; el no caure en la temptació, sinó veure?ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja. Aquesta mínima reflexió ens porta a pensar que les set súpliques del Parenostre són antropocèntriques, ja que totes elles consideren els interessos de l?home, ja que és l?home el que té necessitat que sigui santificat el nom de Déu, que vingui el seu regne i es compleixi la seva voluntat, ja que només així es realitzarà el projecte salvador que Déu ens ha confiat. I només així construirem una societat de germans''.