Noves formes farmacèutiques i vies d'administració de levodopa

Malgrat que la malaltia de Parkinson (MP) fou descrita ja fa 200 anys, segueix sent un repte el maneig terap utic del deterior progressiu que experimenten els malalts, per la progressi de la patologia i la p rdua de neurones dopamin rgiques nigrals i per les complicacions motores i no motores que s'esdevenen. Aix no obstant es compleixen 50 anys, i s motiu de celebraci , de la revolucion ria aplicaci cl nica de la levodopa per al tractament simptom tic de la malaltia. Un xit de la neurofarmacologia. Si b disposem, a dia d'avui, de diversos agents terap utics (selegilina, rasagilina, entacapone, agonistes dopamin rgics) de tots ells, malgrat ser el m s vell, la levodopa segueix sent el m s efectiu. Ara b amb el tractament perllongat i l'avan de la malaltia la seva efic cia es redueix i apareixen complicacions motores i no motores (neuropsiqui triques com la psicosi, al-lucinacions, trastorns del control d'impulsos, entre d'altres), en part relacionades amb la biodisponibilitat i amb les fluctuacions irregulars dels nivells plasm tics de la levodopa. Aix ha motivat la recerca de noves formes farmac utiques i noves vies d'administraci d'aquest f rmac.