Natura fosca

Aquest assaig d'Elvira Prado-Fabregat fa una lectura atenta de Solitud, l'obra principal, de Victor Catala i del seu ideari, i ens ofereix una introduccio a l'ecocritica, la disciplina que estudia la construccio cultural de la Natura des d'una perspectiva ecologista i en dialeg tant amb el camp cientific com amb el coneixement tradicional. Solitud es una novel la d'imaginacio en que un massis rocos fictici comparteix protagonisme amb la Mila i el binomi format per l'Anima i el pastor que encarnen, respectivament, l'esperit de les muntanyes maleides i el de les muntanyes regalades . A mes de proporcionar un marc ideal per analitzar el canvi d'actitud cultural cap a les muntanyes que va catalitzar el Romanticisme. L'obra de Catala permet resseguir altres aspectes del desenvolupament de la sensibilitat ecologista i, fins i tot, debatre els efectes dels avencos cientificotecnologics i l'enfortiment del capitalisme en la nostra relacio amb la resta de la Natura. En un context de crisi ecologica generalitzada, la natura gotica (una natura hostil, desfermada, amenacadora) guanya terreny de forma imparable a l'imaginari col lectiu i queda reflectit en nombroses obres del romanticisme europeu. Amb aquest assaig es demostra com aquestes lectures tambe es van produir a casa nostra, ja que aquest tipus de "e;natura fosca"e; es troncal a Solitud (1905), una obra rebel que proposava alternatives al relat imperant de la Natura i a les estructures argumentals del patriarcat, i que gracies a aquest assaig, podem rellegir amb una altra mirada.