Narracions i textos per no res

Com es una persona quan ja no li queda res? Que te en comu amb els altres, que son l'argamassa de la societat perque tenen familia, bens, una vida? Un home sense una vida que corri per davant seu, que es? Aquesta pregunta travessa tota l'obra de Beckett, que la va explorar fins a l'obsessio tot imposant-se la mateixa regla que els seus potols -no tenir res on agafar-se- sense deixar de creure que la comunicacio es possible. Les tres narracions del nostre volum, amb titols eloquents ("e;L'expulsat"e;, "e;El calmant"e;, "e;La fi"e;), es van publicar el 1945, quan el mon sortia d'un intent de destruir-se sencer. Els Textos per no res, del 1950, clouen el periple de les obres mes conegudes: Molloy, Malone mor, L'Innomenable i Esperant Godot. En aquestes proses breus, Beckett du als confins mes extrems la conviccio que, d'un home, quan no en queda res, se n'arriba a veure la integritat, en forma de derelicte. La versio que en proposa Joaquim Sala-Sanahuja, traductor de Pessoa, es un gran homenatge a un dels alquimistes de la paraula sorgit de les ruines del segle XX.