El sol dels moribunds

El sol dels moribunds narra la historia del Titi, el Rico i el Dede, uns sensesostre que vagabundegen cercant un cami de dignitat humana per sobreviure en un mon capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico enten que el temps s'ha acabat. Paris ja no es ni refugi ni esperanca, es nomes un espai d'espera cap a la desaparicio. Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Lea, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'ultim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renuncies, pero tambe en una fugida cap a una possible redempcio. Un cami ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capacos d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record felic per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un cancer de pulmo avancat . Del proleg de Jordi Canal i Artigas i Alex Martin EscribaPerque, encara que tot sembli perdut, sempre queda la pregunta: qui ha dit que l'esperanca no pot apareixer al final del cami?