A la Terra de Potser Mai: De cami vers la vida...

Quan Teresa assisteix el IV Congr s Internacional NOSCE TE IPSUM est patint una greu crisi d'identitat personal, d'autoestima. All s'assabenta que hi ha una sortida, una llum. Per a encarar-la ha de prendre en una setmana el tren de mitjanit cap a la terra de POTSER MAI, amb destinaci a la naci de GOIG. A Goig Teresa es reuneix amb Raimon, el que ser el seu guia, i comen a una ruta tur stica emocionant. A trav s de diverses reunions i visites i amb el descobriment d'una innovadora filosofia existencial Teresa pot reconciliar la dona amb la noia que porta dins per aix adquirir el valor necessari per aconseguir una cosa tan simple com s VIURE. A Goig es desenvolupa una hist ria plena de romanticisme que pret n ens duu m s enll de la novel.la de parella. Nom s l'amor veritable pot acaronar-nos per sempre si aprenem a estimar la vida i, sobretot, a estimar-nos a nosaltres mateixos.En cadascun dels personatges d'aquest llibre, podr s trobar una part de tu mateix, en cada di leg, en cada experi ncia... pots trobar la resposta que fa tant de temps que cercaves. Troba i desenvolupa les teves ess ncies masculines i femenines, torna a les teves arrels, a la il-lusi d'infant que busca el poder cr ixer amb alegria, desperta els teus sentits i retroba't amb la natura... "Obriu les vostres nimes, els vostres cors, els vostres pensa-ments... No us amagueu... Deixeu-vos portar per la vida a Goig, sense expectatives, sense por de res, sense suposicions o teoria pr vies... Va escriure Flaubert que els -somnis s n la sirena de l' nima. Ella us canta, us crida. Aneu, seguiu-la i no retorneu fins a trobar-la. Recordeu sempre que una nima rica es nodreix sempre de la voluntat, no del desig. I camineu, camineu, salteu, voleu... Sembleu ocellets espantats... Venceu la por, sortiu de la g bia, allibereu-vos de l'esclavitud d'aquestes realitats que us van encadenar, feu niu en els somnis i crieu en llibertat les vostres vides. Molts porteu arrossegant des de sempre la sensaci que aquesta vida que us va tocar viure s com un llarg embar s... si, ve-ritat? Us heu estat gestant a vosaltres mateixos. Ha arribat l'hora de parir, ha arribat l'hora de n ixer. No deixeu que us espantin les con-traccions, s pur p nic. Dilateu amb fermesa i amplitud la vostra fe en vosaltres mateixos, deixeu que flueixi per les vostres venes sang de color promesa, la que fa tant us v reu fer, i travesseu la boca del futur. El dest , el vostre dest dependr ja de vosaltres. Agafeu les regnes i domeu-lo al vostre gust, al vostre lliure albir... La vida es nodreix del temps. Voleu estimar-la de veritat? Pugeu a aquest tren, el tren de l'esperan a, de la terra promesa. Dei-xeu de malgastar el temps, toca ja alimentar-lo amb la vostra verta-dera ess ncia. Feu-ho i la vostra vida us somriur per sempre."