L''art de perdre

La proposta de traducció presentada en aquest llibre per Manuel Pérez Saldanya i Michael Pratt comporta una sèrie de problemes assumits de bell antuvi. La seva coherència com a antologia es basa en una fórmula compositiva, la villanella, pràcticament desconeguda en la nostra tradició poètica. La dificultat de traslladar, doncs, una forma lírica sense referents de creació en la nostra literatura ha deixat en mans dels traductors tot un camp d''opcions major que l''habitual. D''altra banda, el mateix criteri formal implica el plantejament de nous punts de coherència del text de partida. No es tracta pas de considerar simplement la integritat en l''estil d''un autor o de revelar la presència d''elements contextuals o històrics (o, fins i tot, l''adscripció a corrents literaris concrets) que puguin referir-se als poemes. Cal, per contra, tractar d''ajustar i dotar de cohesió aquests poemes a partir d''un nou sistema en el qual la traducció ha de crear opcions per a l''adaptació d''una forma poètica relativament estranya. D''aquesta manera, la proposta es presenta com una possibilitat que haurà de ser estudiada en la recerca de fórmules vàlides de versió al català i que haurà de crear un camp d''equivalències que permeti la possible consideració i difusió d''aquesta forma poètica.