La Iliada o el poema de la forca

Un vianant no desvia la nostra marxa de la mateixa manera que ho faria un retol; quan estem sols no ens aixequem, caminem ni seiem a la nostra habitacio de la mateixa manera que ho fem quan tenim una visita. Pero aquesta influencia indefinible de la presencia humana no es exercida per aquells homes a qui un moviment d'impaciencia pot arrabassar la vida fins i tot abans que un sol pensament hagi tingut temps de condemnar-los a mort. Els altres es mouen davant seu com si no hi fossin; i ells, al seu torn, sota l'amenaca constant de ser reduits al no-res en un instant, imiten el no-res .