Quina logica mes confusa i exuberant, la de l'amor! Es tan antiga que tothom la coneix i no val la pena ni parlar-ne, i ja era molt antiga en els temps de la dona de Putifar, i nomes sembla nova per als qui, com ella, l'experimenten per primera vegada i creuen que es una experiencia unica I ara, on ens porten? Despres de veure com Josep s'atansava perillosament al primer pou de la seva vida, intuim que aquesta atraccio per les profunditats abismals l'acompanyara per sempre. Ara, convertit en un parrac per la reprimenda dels seus germans i acollit per una caravana d'ismaelites, Josep es dirigeix al pais mes temut per la seva familia. Lluny de sentir por per aquest mon desconegut, el jove es rendira a l'exuberancia cultural del pais del Farao, i no voldra ni sentir a parlar dels perills que l'esperen a la seva nova casa. Vine al llit amb mi : potser es la frase mes carregada de dramatisme de tota la historia de Josep, i la mes injustament jutjada. L'escena ens ha arribat tan corrompuda que ni tan sols sabiem el nom de la dona que la va pronunciar, i ens hem de mossegar la llengua per no avancar res d'una de les histories d'amor mes absorbents que haguem presenciat mai.